dimarts, 17 d’abril de 2018

Any plenament exitós: revalidem Subcampionat Autonòmic i afegim altres dos fites



  La temporada 2018 ha sigut per al Club d'Escacs Xeraco una seguida i acumulació d'alegries que van desembocar en la segona consecució consecutiva del Subcampionat Autonòmic, la primera plaça en la categoria 'Segona Autonòmica Centre' i el també segon lloc en la 'Primera Provincial Sud', per als primer, segon i tercer equips, respectivament. Així, l''A' ha abastat un èxit difícilment predible al començament de l'any 2017, el 'B' ha recuperat la categoria perduda l'any anterior per la via ràpida i guanyant el seu grup i el 'C' va aconseguir l'ascens després d'haver renunciat aquest mateix any a jugar l'esglaó immediatament superior atesos els complicats desplaçaments als quals havia de fer front, tinguent en compte que com que anava a coincidir amb un altre equip del mateix club hauria de fer part d'una altra zona geogràfica (en aquest cas la 'Segona Autonòmica Sud', on podia tocar-li anar a localitats tan llunyanes com Alacant, Elx, Elda i Novelda). Tot açò, cal dir-ho i reconéixer-ho des de la mateixa introducció d'aquest text que intenta fer un resum i una explicació de la temporada, es deu principalment al gran ambient que es viu al si del club, amb magnífiques relacions entre els components de tots els conjunts, demostrat de forma augmentada, com tots els anys i una vegada més, el dia de la paella de celebració que es realitza en acabar l'Interclubs, amb una assistència habitual mínima de vint-i-cinc persones, i a una destacable, magnífica, desinteressada i, sobretot, brillant gestió per part de la directiva, on hi ha diverses persones que tracten d'aportar el seu gra d'arena, encapçalades per l'actual president, Elias Pelegrí Castelló, i el vicepresident, Salvador Vidal Rubiella, a les quals els escacs del nostre municipi li deuen gran part de la consideració externa i totes les actuals fites. Amb aquesta, el Club d'Escacs Xeraco ha passat de jugar en 'Primera Provincial' a ser un referent a nivell autonòmic, aconseguint els dos Subcampionats Autonòmics consecutius als quals ja hem al·ludit al principi d'aquesta nota i postulant-se com un dels principals rivals per a, almenys, posar-li les coses complicades en el curt i mitjà termini a un equip com el Laboratorios SyS Paterna, el qual, amb una forta inversió per part del seu patrocinador, ha aconseguit ajuntar a varis dels millors jugadors de la Comunitat. El nom del poble està en bones mans, i inclús en els Campionats d'Espanya de Segona Divisió s'estan obtenint molt bons resultats, arribant a estar l'any passat en la tercera ronda en tercera posició, empatats amb els líders, havent guanyat els tres primers encontres partint de la denovena preclassificació, i finalitzant en una digna i molt meritòria catorzena posició.

  Una vegada ens adintrem en l'anàlisi de les actuacions concretes dels equips, podem comprovar com el primer d'ells, liderat per un Mestre Internacional i dos Mestres FIDE, i amb una composició equilibrada i sòlida en la resta de taulers, ha competit amb molta bravesa i orgull per les cotes més altes possibles, inclús quan en principi partia d'una posició inicial que el col·locava com al seté màxim aspirant al títol de dotze participants, sense tindre en compte que en els altres equips han participat en alguns encontres concrets jugadors d'un nivell teòric inferior al dels seus primers huit taulers, la qual cosa ha fet que els baixara la mitja i podera ser que eixa preclassificació no fóra ni tansevol tan elevada en el nostre cas, atés que sols hem comptat amb els deu primers jugadors de l'ordre de forces. Així les coses, l'inici va ser espectacular, amb set victòries en els set primers encontres, i tota la gent considerava que el campionat anava a decidir-se en la desena ronda, on anaven a enfrontar-se els dos co-líders, encara que a la conclusió de l'anomenada setena ronda anàvem capdavanters en la classificació per desempat. Aquest fet també és sumament remarcable: atesa la categoria del principal rival, i que en els escacs es sumen els punts obtesos individualment pels membres d'un equip, el fet de tindre una força molt elevada i superior als contrincants puntuals en tots els encontres fa que es tinguen més probabilitats d'aconseguir allò que s'anomena 'punts per tauler', i per tant tindre un desempat molt més favorable. En el nostre cas, l'haver arribat fins una alçada tan llunyana de la competició amb possibilitats reals de títol s'ha degut principalment a unes actuacions particulars excelses. Tots menys un dels jugadors han aconseguit un percentatge de puntuació igual o superior al cinquanta per cent, i l'únic que ha quedat per baix d'aquestes xifres n'ha obtés més d'un quaranta-cinc (cinc punts sobre un total d'onze, concretament). És a dir, tinguent en compte que habitualment s'enfrontaven amb rivals com a mínim d'un nivell similar, i en alguns dels casos entre relativament i teòricament prou superior, el cas d'obtindre els esmentats guarismes parla molt a les clares d'un molt elevat compromís per part de tots i les bones sensacions que deixen les excel·lents relacions entre tots ells. Sols el que podríem anomenar com una lleugera baixada en la concentració i haver-se enfrontat a un parell de rivals que ja anaven amb la lliçó apresa ha fet que s'arribara al decisiu encontre amb el Laboratorios SyS Paterna amb escasses opcions de lluitar fins el final per la primera posició, les quals es van esvair per complet eixe mateix dia, on els paterners es van proclamar Campions Autonòmics. Quedava, així, per concretar el Subcampionat, que va quedar decidit inclús abans de jugar-se l'última ronda, atés que per una nova normativa de la Federació Valenciana d'Escacs es sortejava el desempat entre el de l'encontre entre ambdós equips empatats i el general -l'abans esmentat 'punts per tauler', utilitzat en la classificació fins el moment del sorteig- el mateix dia d'aquesta abans d'iniciar-se, i aquest va determinar que fóra el primer, la qual cosa significava automàticament el nostre Subcampionat, havent-li guanyat com era el cas a l'únic equip que podia empatar-nos a punts. Encara així, els nostres van traure forces per a guanyar un intrascendent últim encontre, deixant enrere per tant una tremenda, meravellosa i genial temporada amb huit victòries, un empat i sols dos derrotes en onze matxos disputats.

  Pel que respecta al segon equip, l'afectuosament parlant 'B', la temporada ha conclòs de la millor de les formes possibles, tinguent en compte a més que conforme es descendix en la jerarquia de conjunts dins d'un club, més probabilitats hi ha de que hi haja baixes pels diferents compromisos personals o inclús professionals que puguen tindre els seus integrants o els dels superiors. Així, la base de l'equip han sigut sis jugadors, sense comptar amb el teòric primer tauler, el qual ha havut de reforçar en set encontres a l''A', els quals han sigut els únics que ha jugat. Per tant, a eixos membres més o menys fixes, se'ls han afegit tots aquells que puntualment han pogut participar o s'ha requerit la seua presència en el mateix i no en el d'inferior categoria. La temporada va començar amb certs dubtes, ja que amb dos derrotes en els sis primers encontres no pareixia que finalment podera haver opcions d'ascens, i l'objectiu principal en eixe cas passaria per quedar entre els quatre primers llocs de la classificació final. Però una darrera sèrie de cinc victòries consecutives en el mateix número de rondes ha propiciat que s'haja inclús guanyat el torneig. Ens ha beneficiat, tot cal dir-ho, en certa mesura, la nova llei aplicable des d'aquest any que penalitza amb la pèrdua de mig punt, a banda del punt que no es posa en disputa, a aquell equip que vaja amb menys de huit jugadors -el mínim en són sis-. Així, des d'aquesta temporada, es pot guanyar un encontre obtinguent quatre o tres punts i mig, en funció de si al rival li falten un o dos components. El que es busca amb eixa mesura és premiar a qui intenta acudir sempre amb la formació completa, a pesar de les constants dificultats, almenys en el nostre cas, que això suposa, com per exemple en l'última ronda, on a falta de tres dies per al dissabte, el dimecres, sols hi havia quatre persones disponibles per a jugar. Però al final es van poder convocar suficients efectius i es va assistir a Sagunt, on es congregaven tots els clubs amb conjunts en categories autonòmiques, per enfrontar-se a l'aleshores líder i, d'alguna forma, principal favorit per a la victòria final, atés el seu propi nivell i les circumstàncies que envoltaven als nostres. Encara així, i en un guió que quasi podríem definir com de pel·lícula, va quedar en joc una partida decisiva que decidiria i posaria o no en valor l'esforç de totes les precedents: en cas de victòria del nostre, es quedava primer, tinguent en compte que el desempat ens afavoria, atés que havíem guanyat als dos equips amb els quals podíem -com finalment va ser- quedar empatats, i en cas d'empat o derrota, es descendia fins la quarta posició, fora inclús dels llocs d'ascens. Ahí és on va entrar en acció Salva, el nostre vicepresident, a qui ja he fet al·lusió més amunt, i amb un Rf1 (Rei a la casella f1) que diuen els qui van poder presenciar el moment que fins i tot va canviar el gest facial del rival, va aconseguir, en el que és comparable a una canasta en l'últim segon que decidix un campionat o un gol en l'últim minut amb el mateix efecte, un triomf determinant que reconeix indirectament, d'alguna forma, els seus anys de dedicació al nostre esport, tant en l'aspecte individual com en el col·lectiu.

  En el cas del tercer equip, el 'C', l'avaluació és més diversa. Amb els atenuants ja esmentats en el paràgraf anterior també aplicables al 'B', i augmentats per tractar-se del següent esglaó en l'escala descendent, la composició de l'equip ha sigut molt variada, amb sols quatre jugadors amb més de la mitat de les partides, i amb reforços conjunturals de gent que en principi estava destinada a ser part més usualment en les formacions de superior o inferior categoria. De totes formes, el resultat ha sigut quasi podríem qualificar d'òptim, amb set encontres guanyats, dos perduts i un empat contra el campió, qui sols n'ha cedit dos en tota la temporada, sense perdre'n cap. Aquesta segona posició final suposa un ascens a 'Segona Autonòmica', el qual aquest any en principi sí que es podrà fer efectiu si els principals implicats així ho decidixen, atés que l'ascens del segon equip suposa poder ocupar la plaça que aquest ha deixat, i, així, no haver de canviar de grup o haver de renunciar a allò que realment s'ha obtés per mèrits esportius. També en aquest cas, una victòria en l'última ronda a Benimodo va assegurar abastar el que podríem anomenar com un objectiu prou realista i veritable a l'inici de la competició.

  Per últim, cal fer menció i no cal oblidar-se'n dels quart i cinqué equips, el 'D' i l''E'. A pesar de què les seues participacions no han sigut aquest any el més positives possibles, quedant últim el primer i sisé d'un total de huit en concurs el segon, el fet de què no haja havut una gran estabilitat en quant a aliniacions unit a que molts no poden dedicar-li als escacs més del temps que puguen utilitzar jugant la partida del dissabte i que alguns dels rivals eren o bé filials de major rang o bé equips propers a la capital de província, quan no els dos casos, la qual cosa suposa una major capacitat per part d'aquests de captació de membres i a més una major dificultat per als nostres en quant a desplaçaments i assistència, perquè no és el mateix jugar a escasos quilòmetres que fer-ho a al voltant d'una hora en cotxe, fan que el resultat final del 'D' puga ser més comprensible. I en quant a l''E', ha passat una cosa similar, amb l'afegit de què molts dels seus components eren relativament inexperts en competició oficial, atés que aquest és el nostre conjunt per a fer debutar a les nostres promeses del futur ja des d'una primerenca edat, i, per tant, a l'hora on es decidixen les partides els nervis i el no estar habituats a certs contextos o millors formes de procedir fan que les partides puguen alterar el seu esdevindre normal.

  En conclusió, els escacs gaudixen, en el nostre poble, d'una salut envejable, siguent un equip potent, consolidat i ja amb certes aspiracions a l'inici de les temporades en el cas del de 'Divisió d'Honor', la màxima categoria absoluta de la Comunitat, i conjunts que poden competir adequadament en les seues respectives divisions la resta, cadascun en la seua categoria corresponent, és a dir, tinguent un participant en totes aquestes de cara a l'any que ve. Així, el 'C' podrà jugar en el grup que li corresponia en cas d'ascens, i el 'D' podrà tornar al lloc deixat per l'anterior, la qual cosa en principi hauria de beneficiar en quant a rendiment i resultats, atesa la millor localització dels desplaçaments i, en conseqüència, la disponibilitat de la gent. Tot açò és la derivació d'una feina ben feta en tots els àmbits del club per tots aquells que en formen part, des dels membres de l'equip directiu fins els jugadors sense excessives responsabilitats, passant pels organitzadors de formacions i els respectius capitans. Amb aquesta continua, permanent i ben realitzada tasca s'ha aconseguit convertir-se actualment en el millor club d'escacs de la Safor, inclús en un espill en el qual mirar-se pel que a la direcció esportiva en general respecta i en un competidor pel màxim tron escaquístic, respectat arreu, i únicament superat en el present per un club que té a la seua disposició el pressupost suficient com per a poder tindre en les seues files a millors jugadors, tauler per tauler, que qualsevol dels altres equips, a banda de ser dels millors escaquistes valencians que hi ha, la qual cosa suposa un avantatge molt gran respecte a la resta.

(Albert Deruelle Sala)

  
  

AÑO HISTÓRICO PARA EL CLUB D'ESCACS XERACO


La temporada 2018 ha significado un hito en la trayectoria deportiva del Club d’Escacs Xeraco. 

A la ya de por sí muy complicada consecución con holgura del segundo Subcampeonato Autonómico consecutivo, solo por detrás de un equipo cuyo presupuesto está muy lejos del de cualquier otro, hay que añadir el campeonato en ‘Segunda Autonómica Centro’ por parte del primer filial y el también subcampeonato en la ‘Primera Provincial Sur’ por parte del segundo. 

Así las cosas, este año ha servido de continuación y consolidación de un proyecto iniciado hace aproximadamente una década y media que ha convertido al Club d’Escacs Xeraco en el mejor equipo de la Safor y en un referente deportivo e institucional a nivel autonómico, con un ambiente interno inmejorable y un comportamiento gestor que siempre trata de seguir las mismas directrices, independientemente de los resultados coyunturales.

Albert 

dilluns, 16 d’abril de 2018

Xeraco B, Campeón de 2 Autonómica Centro



El equipo xeraquero vuelve a la 1ª Autonómica Valenciana

. Emilio Castillo

El último día en Sagunto y en un encuentro lleno de emoción el Xeraco B conseguía la victoria por 4,5 a 3,5. Quedamos así empatados en el primer puesto junto con el Benimaclet y el Torrefiel. Pero gracias a nuestro mejor desempate logramos el ascenso. El resultado final de 9 victorias y sólo 2 derrotas nos permitió alzarnos con la primera plaza. Ni siquiera el Benimaclet, líder imbatido durante toda la competición, pudo resistir la marea negra. 

La clave ha estado en formar un equipo compacto y experimentado. Sin grandes Elos, pero muy equilibrado en todos los tableros. Combinando la frescura de nuestro joven Máxim con la experiencia de los Salva, Elies, Christian, Company o Picornell. Muy de agradecer el apoyo de otros jugadores que puntualmente vinieron a poner su grano de arena (David Fenollar, Juanjo Castelló, Paco Marqués, Sifre y Nahim, Rubén Grau y Juan Talens).

Todos juntos hemos conseguido un nuevo éxito para el club Xeraco. Agradecer desde aquí el apoyo del Ayuntamiento, especialmente de José Tejada y su equipo. Los éxitos del club son también los de la gente que nos apoya desde la barrera: Instituciones, patrocinadores y simpatizantes. Gracias a todos ellos. Força Xeraco!


Emilio Castillo (jugador del Xeraco B)


FOTOS CELEBRACIÓ ÈXITS TEMPORADA 2018




















SUBCAMPIÓ AUTONÒMIC 2018

CAMPIÓ SEGONA AUTONÒMICA

SUBCAMPIÓ PRIMERA PROVINCIAL




dimecres, 28 de març de 2018

INTERCLUBS RONDA 11 (final)

DIVISIÓ D'HONOR

Benimaclet - Xeraco = 3,5 - 4,5   XERACO SUBCAMPIÓ AUTONÒMIC


2ª AUTONÒMICA CENTRE

Xeraco B - Benimaclet D =  4,5 - 3,5   XERACO B CAMPIO DE SEGONA AUTONÒMICA (ascens a 1ª Autonòmica)


1ª PROVINCIAL SUR

Benimodo B - Xeraco C =  2,5 - 5,5   XERACO C SUBCAMPIO DE 1ª PROVINCIAL (ascens a 2ª Autonòmica)


1ª PROVINCIAL CENTRE

Xeraco D - Benimaclet F =  1,5 - 6,5


dilluns, 12 de març de 2018

INTERCLUBS RONDA 10

DIVISIÓ D'HONOR


Xeraco - Paterna = 1,5 - 6,5     Paterna Campió Autonòmic. El Xeraco lluitarà pel subcampionat autonòmic.


SEGONA AUTONÒMICA

Xàtiva - Xeraco B = 2 - 6     Ascens a Primera Autonòmica a falta d'una jornada


PRIMERA PROVINCIAL

Xeraco C - L'Enroc = 5,5 - 2,5    Es jugarà el subcampionat i l'ascens a Segona Autonòmica en la última jornada.


Montcada - Xeraco D = 6 - 2  Lluitarà per no abaixar a Segona Provincial.


Any plenament exitós: revalidem Subcampionat Autonòmic i afegim altres dos fites

  La temporada 2018 ha sigut per al Club d'Escacs Xeraco una seguida i acumulació d'alegries que van desembocar en la segona ...